Fem créixer el conte

Per què en Macawi també es deia Aquell Que Es Va Enfilar Rient Al Llom d’Un Coiot?

Bon dia! Soc en Guillem, l’escriptor del conte, i avui vull inaugurar una secció molt especial del nostre blog: COMPLETA LA HISTÒRIA!

Al conte de Hoka hey! hi apareixen moltes coses que no estan explicades: Quin és l’origen dels sobrenoms dels protagonistes? Què és un home-medicina? Com eren els germans de la Wasula? Qui era el Rei Cérvol?…

Us proposo un joc: que entre tots fem créixer el conte!

Podeu fer-me preguntes sobre coses concretes que vulgueu saber del conte, i també podeu inventar-vos històries noves i donar resposta a les preguntes que jo us faré. Així vosaltres també sereu escriptors de Hoka hey!

Per estrenar aquesta secció, començaré jo avui donant resposta a una primera pregunta, però estigueu molt alerta, perquè d’aquí uns dies us demanaré jo que em respongueu una nova pregunta!

Per què en Macawi també es deia Aquell Que Es Va Enfilar Rient Al Llom d’Un Coiot?

D’entre tots els cavalls que tenien els lakota del bosc, el més ràpid era el Tres Ratlles. Era increïblement ràpid però també era molt poruc. Sobretot tenia por dels llops. Es deia Tres Ratlles per una cosa que va passar quan encara era un poltre jove. Un matí d’estiu, mentre pasturava amb la seva mare, un llop va atacar-los. Era un llop que havien expulsat del seu grup i s’havia quedat sol. Estava enfadat i tenia gana. Es volia menjar el Tres Ratlles!

El llop li va saltar al damunt i li va esgarrapar el coll. La mare va fer fugir el llop amb un parell de cosses. Però, des de llavors, el Tres Ratlles té aquella cicatriu: les tres ratlles que li van deixar les urpes del llop. Per això es deia Tres Ratlles. I per això tenia por dels llops.

Una nit, al campament dels lakota del bosc, els cavalls van sentir udols. Van començar a renillar i a fer cops de cap, inquiets. En Macawi, que llavors tenia cinc anys, es va despertar i va pensar: “Pobre Tres Ratlles! Deu estar espantat!”, i va sortir del seu tipi. Hi havia lluna plena i la nit era clara.

En Macawi es va acostar al tancat on descansaven els cavalls. El Tres Ratlles estava arraulit contra les tanques de fusta, tremolava de por. Es va sentir un altre udol. Llarg i agut.

-No tinguis por, Tres Ratlles -va dir en Macawi.

I el nen indi es va endinsar al bosc. Un núvol va tapar la lluna i la nit es va tornar negra. En Macawi va avançar cap als udols. També estava espantat, però havia de foragitar els llops. No volia que el Tres Ratlles passés por.

Però no eren llops!

Dalt d’un arbre, en una branca prima, hi havia un coiot. S’havia enfilat fins allà dalt per abastar un niu d’ocells, per sopar un ou ben sucós. Però ara no podia baixar i udolava demanant auxili. Aquests eren els udols que se sentien!

En Macawi va ajudar el coiot a baixar. Un cop a terra, el coiot estava tan content que va començar a córrer en cercles. En Macawi també estava content i el perseguia. Es van inventar aquest joc.

Llavors el coiot es va deixar atrapar i en Macawi se li va enfilar al llom, com si el coiot fos un cavall petit. I el coiot va arrencar a córrer amb una estrebada tan forta que per poc en Macawi no va sortir volant.

En Macawi cridava i cridava perquè era molt divertit cavalcar el coiot.

En sentir els crits, els lakota van sortir dels tipis. Algú va alertar que en Macawi havia desaparegut. Tothom es va preocupar perquè en Macawi, a vegades, feia coses imprudents. Els guerrers van agafar les destrals, van córrer cap al bosc.

I tot d’un plegat, entre dos arbres, va aparèixer en Macawi damunt el llom un coiot! Mai ningú no havia vist res d’igual. I el més sorprenent era que en Macawi reia! Reia amb ganes! I cridava:

-Mira, Tres Ratlles! Aquest coiot corre més que tu! I no fa por!

Aquella nit, en Macawi es va guanyar el respecte i l’admiració de tot el poblat. Va ser la nit en què en Macawi es va convertir en Aquell Que Es Va Enfilar Rient Al Llom d’Un Coiot.

RESPOSTA D’EN GUILLEM SALA

Escriptor del conte Hoka hey!

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà.