Carta del cap indi Seattle al president dels EEUU
Estimats indis,
Ja hem entrat al 2026! Esperem que en aquest any l’àguila majestuosa ens guiï amb el seu vol, perquè serà l’any del nostre gran CONCERT!!!
De moment, ens porta UN GRAN REGAL. Hem descobert una carta que el gran cap indi Seattle va escriure al president dels Estats Units fa més de 170 anys, en resposta a la seva oferta de comprar les terres on vivien els indis.
Llegiu-la atentament, perquè moltes de les coses que hi diu el cap Seattle són les que la Wasula i en Macawi li diuen al senyor Webster en la cançó que treballareu aquest gener: 3. Enfrontament a Duston. Amb aquesta carta aprendreu com entenien la vida els indis: la seva relació amb els boscos, els rius, els animals… Era molt diferent de com vivim ara nosaltres! I en molts sentits, molt millor.
“Qui pot comprar o vendre el cel o l’escalfor de la terra? Aquesta idea se’ns fa molt estranya. Nosaltres no som amos de la frescor de l’aire ni de la lluentor de l’aigua: com podria algú comprar-nos-les?
Heu de saber que cada tros d’aquesta terra és sagrada per al meu poble: cada fulla, cada platja sorrenca, cada boirina en la profunditat dels boscos, cada clariana entre els arbres.
Som una part de la terra i ella és una part de nosaltres. La flor perfumada, el cérvol, el cavall, l’àguila majestuosa, són els nostres germans. Si us venem aquestes terres, haureu d’ensenyar als vostres fills que cada reflex en les aigües clares dels llacs són records de la vida de la meva gent.
Sabem que l’home blanc no comprèn la nostra manera de ser. Li és indiferent una terra que una altra perquè no la veu com a una germana, sinó com a una enemiga. I quan ja l’ha fet seva, l’abandona. Afamat, l’home blanc acabarà empassant-se la terra, no deixant res més que un desert.
No ho entenc. Pel pell-roja, fins i tot l’aire és preciós, perquè totes les coses comparteixen el mateix alè: l’animal, l’arbre i l’home.
Si decidís acceptar la vostra oferta de comprar les nostres terres, hauria de posar-vos una condició: que l’home blanc tracti els animals com a germans. Sóc el que anomeneu “un salvatge” i no comprenc la vostra forma de viure, però he vist milers de búfals podrint-se al sol a la praderia, morts a trets disparats des de màquines fumejants -des dels cavalls de ferro-.
Què és l’home sense animals? Si tots els animals desapareguessin l’home també moriria per la soledat del seu esperit. El que succeeix als animals tard o d’hora li succeirà també a l’home. El que li passi a la terra també li passarà als fills de la terra. Si els homes escupen al sol, s’escupen a ells mateixos.
Nosaltres sabem que la terra no pertany a l’home, sinó que l’home que pertany a la terra. L’home no va crear el teixit de la vida, només n’és un fil. El que faci amb aquest teixit, s’ho farà a si mateix. Si contamineu el vostre llit, qualsevol nit morireu ofegats en la vostra pròpia brutícia.
Quan tots els búfals siguin morts, quan els cavalls salvatges hagin estat domats, quan el racó més secret del bosc sigui envaït pel soroll de la multitud i la visió dels turons estigui tacada pels “fils parlants”, haurem de dir adeu al poltre veloç i a la caça.
On és el bosc espès? Va desaparèixer. On és l’àguila? Va desaparèixer. Així acaba la vida i comença la supervivència.”
Aquest text és una adaptació de la carta atribuïda al cabdill indi Seattle, cap dels duwamish-suquamish, escrita l’any 1855 en resposta a l’oferta de compra de les terres que li va fer l’aleshores president d’Estat Units Franklin Pierce. Podeu llegir i descarregar-vos la carta sencera clicant aquí.
I si ho preferiu, també podeu escoltar aquest text acompanyat d’imatges molt interessants, al vídeo de Youtube que en va fer la Fundació Sophia: https://youtu.be/rdB7ep-ilE8
Altres materials per comprendre la concepció del món dels indis:
- La pel·lícula BAILANDO CON LOBOS de Kevin Costner: narra la relació de respecte i admiració que poc a poc creix entre un solitari tinent de l’exèrcit americà i una tribu lakota. Disponible a Filmin.
- Les pel·lícules d’AVATAR, de James Cameron, sobretot la primera: una pel·lícula de ciència ficció on els humans volen apoderar-se del mineral que s’amaga en un altre planeta, sota un arbre gegantí on viuen les tribus autòctones.
