Carta del cap indi Seattle al president dels EEUU

“Qui pot comprar o vendre el cel o l’escalfor de la terra? Aquesta idea se’ns fa molt estranya. Nosaltres no som amos de la frescor de l’aire ni de la lluentor de l’aigua: com podria algú comprar-nos-les?

Heu de saber que cada tros d’aquesta terra és sagrada per al meu poble: cada fulla, cada platja sorrenca, cada boirina en la profunditat dels boscos, cada clariana entre els arbres.

Som una part de la terra i ella és una part de nosaltres. La flor perfumada, el cérvol, el cavall, l’àguila majestuosa, són els nostres germans. Si us venem aquestes terres, haureu d’ensenyar als vostres fills que cada reflex en les aigües clares dels llacs són records de la vida de la meva gent.

Sabem que l’home blanc no comprèn la nostra manera de ser. Li és indiferent una terra que una altra perquè no la veu com a una germana, sinó com a una enemiga. I quan ja l’ha fet seva, l’abandona. Afamat, l’home blanc acabarà empassant-se la terra, no deixant res més que un desert.

No ho entenc. Pel pell-roja, fins i tot l’aire és preciós, perquè totes les coses comparteixen el mateix alè: l’animal, l’arbre i l’home.

Si decidís acceptar la vostra oferta de comprar les nostres terres, hauria de posar-vos una condició: que l’home blanc tracti els animals com a germans. Sóc el que anomeneu “un salvatge” i no comprenc la vostra forma de viure, però he vist milers de búfals podrint-se al sol a la praderia, morts a trets disparats des de màquines fumejants -des dels cavalls de ferro-.

Què és l’home sense animals? Si tots els animals desapareguessin l’home també moriria per la soledat del seu esperit. El que succeeix als animals tard o d’hora li succeirà també a l’home. El que li passi a la terra també li passarà als fills de la terra. Si els homes escupen al sol, s’escupen a ells mateixos.

Nosaltres sabem que la terra no pertany a l’home, sinó que l’home que pertany a la terra. L’home no va crear el teixit de la vida, només n’és un fil. El que faci amb aquest teixit, s’ho farà a si mateix. Si contamineu el vostre llit, qualsevol nit morireu ofegats en la vostra pròpia brutícia.

Quan tots els búfals siguin morts, quan els cavalls salvatges hagin estat domats, quan el racó més secret del bosc sigui envaït pel soroll de la multitud i la visió dels turons estigui tacada pels “fils parlants”, haurem de dir adéu al poltre veloç i a la caça.

On és el bosc espès? Va desaparèixer. On és l’àguila? Va desaparèixer. Així acaba la vida i comença la supervivència.”